Descripció
Els Rajiformes són un ordre pertanyent a la subclasse dels Elasmobranquios i destaca per ser el més divers dins dels peixos condrictis. Es caracteritzen per tenir un cos deprimit, aplanat dorso-ventralment i presentar una forma subquadrangular o subromboidal.
El seu musell és més o menys punxegut. Tenen uns ulls petits i espiracles situats dorsalment. La boca, els orificis nasals i els cinc orificis branquials se situen a la cara ventral del cap. Les dents són petites i nombroses, disposades en diverses files, sovint formant un paviment en el cas de les femelles i els individus joves.
En relació a les seves aletes, en presenten dues dorsals reduïdes a la regió posterior de la cua. També tenen una aleta cabal poc desenvolupada i absència d’aleta anal. Les aletes pelvianes solen ser bilobulades i les aletes pectorals formen el disc corporal. La cua està clarament diferenciada del disc corporal i presenta espines en la seva línia mitjana.
La seva pell és rugosa amb escates placoideas hipertrofiadas disposades en zones característiques sobre el disc i la cua, en funció de l'espècie.
Contact
Distribució i ecologia
Les rajades són espècies principalment marines, amb una distribució molt àmplia. Les podem trobar des de l'Àrtic a l'Antàrtic, i des del litoral, a mars oberts. En general són espècies que solen habitar aigües pròximes al litoral i a mesura que van creixent s'endinsen en aigües més profundes. Tot i que no és molt freqüent, excepcionalment podem trobar rajades que penetren en els rius.
​
Pel que fa a la seva dieta, s'alimenten de diferents invertebrats bentònics com crustacis i mol·luscs, així com petits peixos ossis. Com que la seva natació és summament lenta els hi prohibeix ser hàbils en la persecució i això els obliga a actuar per la sorra. Doncs, normalment es troben pel fons marí i, a vegades, s'enterren a la sorra on romanen immòbils durant un llarg temps esperant que alguna presa s'acosti. Presenten una adaptació a aquest estil de vida bentònica i es troba a les seves aletes pelvianes, les quals compten amb un lòbul addicional que els permet “caminar” en el substrat.
En relació a la seva reproducció, la majoria d'espècies són vivípares placentàries. encara que n'hi ha algunes que ponen els seus ous embolcats dins una càpsula còrnia.
Mapa de distribució dels Rajiformes (2021)
Diversitat
En l'actualitat totes les espècies de Rayiformes s'organitzen en 1 família, la qual conté 32 gèneres i en total engloben 308 espècies de rajades, 14 de les quals es troben a Catalunya.
Rayiidae
1.
A) Musell llarg i punxegut, la línia imaginària entre l'extrem rostral i l'extrem de la pectoral no toca el marge anterior d'aquesta aleta. La distància internasal és inferior al 70% de la distància entre un dels orificis nasals i l'extrem del musell. No presenten grans espines en el cos, exceptuant les de la sèrie orbital en els individus joves.
​
→ 2.
​
B) Musell entre llarg i curt. La línia imaginària entre l'extrem rostral i l'extrem de l'aleta pectoral toca el marge anterior d'aquesta. Sempre tenen espines en la zona anterior a la cintura escapular, per la part superior del disc corporal.
​
→ 4.
2.
A) Cara ventral de color blanquinós, amb els marges del disc i de les aletes ventrals de color gris (adults) o negre (joves). Sense punts ni línies negres delimitant els porus mucosos ventrals.
​
​
B) Cara ventral més o menys fosca, generalment de color gris marró o blavós (a vegades blanquinós en individus de gran grandària). Amb els porus mucosos delimitats per punts i línies negres.
​
→ 3. Dipturus
3.
A) Musell punxegut i llarg, igual o superior a un terç de la longitud del disc. Distància preorbitària entre 5,5, i 7 vegades la interorbitària. Menys de dotze escuts, entre quatre i onze al llarg de la línia mitjana de la cua (sèrie mediocaudal). Generalment sense escut interdorsal. Menys de quaranta files de dents.
​
​
​
B) Musell curt i menys punxegut, de longitud inferior a un terç de la longitud del disc corporal. Distància periorbitaria entre 2,5 i 4 vegades la interorbitària. Més de dotze escuts (generalment entre dotze i vint-i-vuit) al llarg de la sèrie mediocaudal. Entre quaranta i cinquanta-sis files de dents.
​
4.
A) Coloració de la cara dorsal no uniforme, amb bandes negres sinuoses transversals envoltades per les vores amb punts blancs, o bé bandes clares paral·leles als marges del disc.
​
​
B) Coloració de la cara dorsal del disc uniforme o amb taques rodones blanques i/o negres, les quals, combinades, formen un patró marmoleado en franges o reticulat.
​
→ 5.
6.
A) Un ocel de color blau clar sobre cada aleta pectoral, envoltat d'un anell fosc, el qual està envoltat al seu torn per un anell groguenc o ataronjat. Rostre curt però ben visible, vores anteriors del disc sinuosos.
​
​
B) Els ocels no són de color blau ni una combinació dels seus components i/o de colors és la mateixa que l'anteriorment descrita.
​
→ 7.
7.
A) Ocel de color fosc amb l'interior marmoleado amb petites taques o bandes groguenques. Vora de les aletes pectorals ben arrodonit. En la zona nucal escapular, els escuts formen un triangle. Quatre files paral·leles de forts escuts al llarg de la cua, amb dues centrals que es prolonguen per la part anterior.
​
​
B) L'interior de l'ocel no presenta colors clars.
​
→ 8.
8.
A) Taca de l'aleta pectoral de manera ovalada amb el centre negre envoltat per un estret anell blanquinós, sovint envoltat d'una coloració fosca. Les vores de les aletes pectorals formen un angle bastant marcat. Superfície dorsal llisa, a excepció de petits escuts sobre el rostre i en els marges anteriors del disc. Entre el clatell i la primera aleta dorsal, una fila regular d'escuts (en adults només s'estén sobre el disc).
​
​
B) Ocel arrodonit però irregular, amb el centre fosc (a vegades amb un petit punt blanquinós central) envoltat per un anell estret i groguenc, que al seu torn es troba envoltat per un altre anell fosc més gruixut i amb petites taques blanquinoses en la seva perifèria. Rostre poc visible, amb les vores anteriors del cos pràcticament rectilinis. Gairebé tota la part dorsal està recoberta per escuts grans. Entre el clatell i la primera aleta dorsal hi ha una fila irregular d'escuts petits, divideixi en dos (en adults només s'estén sobre el disc).
​
9.
A) La coloració de la part dorsal va des de vermell marró uniforme fins a marró fosc. Entre quatre i sis taques de color crema disposades simètricament sobre les aletes pectorals i les ventrals. La cua és, com a màxim, lleugerament més llarga que el disc corporal. Rostre moderadament curt i angulós. Vores de les aletes pectorals bastanta o molt arrodonits. Generalment, es poden distingir dues files paral·leles d'escuts entre l'escàpula i la primera aleta dorsal, i altres dues files addicionals més externes sobre la part anterior de la cua. Les files mitjanes només apareixen en individus joves. Com a mínim 60 files de dents en la mandíbula superior.
​
​
B) No presenta aquest conjunt de caràcters.
​
→ 10.
10.
A) Musell i rostre bastant allargats. Cara dorsal coberta gairebé per complet per escates placoideas, la base de les quals té la forma habitual (no estavellada). Una fila de cinquanta escuts sobre cada costat de la sèrie mediocaudal fins a arribar a la primera aleta dorsal. Absència d'escuts interdorsals. Una sèrie contínua de vuit espines sobre el marge interior de cada òrbita ocular, així com una altra sèrie longitudinal d'entre tres i nou escuts nucals. Entre cinquanta-vuit i seixanta-vuit files de dents en la mandíbula superior. Coloració uniforme grisa groguenca, verdosa o marró, a vegades acompanyada de petites taques negres. Cara ventral blanca.
​
​
B) Musell més aviat curt. Sense els caràcters descrits anteriorment.
​
→ 11.
11.
A) Cara dorsal amb nombroses taques petites, fosques i disperses que sovint formen estructures similars a rosetes o estrelles, tancant parcialment altres taques de major grandària i clares. Vores de les aletes pectorals bastanta o molt arrodonits. Entre cinquanta i seixanta escuts petits disposats en una fila lleugerament irregular entre el clatell i la primera aleta dorsal. A vegades, aquesta fila pot estar interrompuda. Menys de cinquanta sèries de dents en la mandíbula superior.
​
​
B) Cara dorsal amb taques fosques i clares de diferent grandària. Normalment, menys de cinquanta escuts que formen una filera regular entre el clatell i la primera aleta dorsal, rares vegades interrompuda. Musell i rostre curts. Les vores de les aletes pectorals formen un angle bastant marcat.
​
→ 12.
12.
A) Cara dorsal amb taques petites i nombroses, que arriben fins als marges del disc corporal. Entre seixanta i noranta files de dents en la mandíbula superior.
​
​
B) Menys de seixanta files de dents en la mandíbula superior. Cara dorsal clapejada de color fosc sense arribar als marges del disc, o bé amb taques clares i fosques de manera variable.
​
→ 13.
13.
A) Superfície dorsal del disc pràcticament llisa en els exemplars joves, i més espinosa en els adults, encara que sense cobrir tot el disc. Una fila d'entre vint i cinquanta escuts entre el clatell i la primera aleta dorsal, però sense escuts addicionals en les aletes pectorals o en la cara ventral del disc. Dors marró amb abundants taques fosques que no arriben al marge del disc corporal. Sovint, aquestes taques s'agrupen en el centre de les aletes pectorals i recorden en aspecte a un ocelo amb el centre clar. Cua sense bandes transversals.
​
​
B) Cara dorsal completament espinosa, tant en exemplars adults com en joves. Una fila d'entre trenta i cinquanta escuts entre el clatell i la primera aleta dorsal (en els mascles adults queda reduïda al disc). En els adults hi ha altres escuts addicionals repartits pel disc (en les femelles situats en la cara ventral). Dors marró o grisenc de tonalitat variable. Cara ventral del disc amb vores posteriors grises. La cua sovint presenta bandes transversals fosques i clares alternades en la cara dorsal. Tant la disposició dels escuts com la coloració són bastant variables.
​
