Descripció
Els Myliobatiformes són un ordre que pertany a la subclasse dels Elasmobranquios, caracteritzats com totes les espècies de Chondrichthytes, per tenir un cos cartilaginós. Estan estretament emparentats amb l'ordre dels Rajiformes, amb els qui comparteixen la forma extremadament aplanada dorso-ventralmente del cos. De fet, durant molts anys les espècies de Myliobatiformes s'incloïen dins de l'ordre dels Rajiformes. Tot i així, estudis filogenètics recents han demostrat que aquests són un ordre monofilétic independent dels Rajiformes, malgrat la seva similitud.
​
Entre les diferències que es poden trobar entre els dos ordres, destaca que els Myliobatiformes tenen aletes pelvianes formades per un únic lòbul. A més, la seva cua sol ser relativament prima i allargada.
En general, sol posseir una espina en situació dorsal i posicionada en el primer terç de la cua. Així mateix, els Myliobatiformes generalment manquen d'aleta dorsal i en les espècies que sí que la posseeixen, l'aleta dorsal sol ser única i situada més a prop de la base de la cua que de l'extrem d'aquesta. Finalment, els Myliobatiformes manquen d'espines a la línia mitjana de la seva cua.
​
Aquest ordre amb espècies generalment amb forma de disc circular o romboidal agrupa als batoïdeus més grans del món, com l’actual manta gegant (Myliobatidae, Mobulinae).
Contact
I'm always looking for new and exciting opportunities. Let's connect.
123-456-7890
Distribució i ecologia
Les espècies dins de l'ordre Myliobatiformes tenen una distribució molt àmplia. Es poden trobar des de zones temperades a tropicals dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic, a part del mar Mediterrani. La majoria de les espècies són marines, però algunes entren en aigües salobres o fresques i els individus de la família Potamotrygonidae són exclusivament espècies d'aigua dolça, havent perdut la capacitat d'osmoregulació al mar.
Degut a la seva conformació corporal, passen molt fàcilment desapercebudes en els fons arenosos/fangosos, ja que la forma extremadament aplanada, juntament amb uns moviments de les seves aletes pectorals ondulants, els permeten cobrir sencer o parcialment el seu cos amb el mateix fons. D'aquesta manera els Myliobatiformes passen completament desapercebuts davant possibles preses que puguin passar pels seus voltants.
​
Són espècies ovovivípares i la majoria bentóniques, les quals s'especialitzen en l'alimentació de mol·luscs enterrats i crustacis, però l’escurçana violeta (Pteroplatytrygon violacea) és completament pelàgica, alimentant-se principalment de calamars que poden trobar a mar obert.
Mapa de distribució dels Mylobatiformes (2021)
Diversitat
En l'actualitat totes les espècies de Myliobatiformes s'organitzen en 10 famílies, les quals contenen 29 gèneres, i en total engloben 221 espècies. Tot i així, a Catalunya només trobem 3 famílies.
Dasyatidae
-
Absència d'aletes dorsals i caudal.
-
Paviment de la boca amb una sèrie de papil·les cartilaginoses de longitud variable.
-
Són rajades verinoses la cua de les quals és similar a un fuet, com a mínim presenten un agulló molt esmolat amb marges serrats sobre la regió anterodorsal de la cua, connectat amb glàndules de verí. L'agulló pot presentar un o més agullons de recanvi desenvolupats prèviament, que poden desprendre's. El mouen amb destresa i poden infligir lesions perilloses.
-
Són vivípares incubants.
-
La seva natació és elegant, normalment es tracta de rajades bentòniques que es troben sovint en plena mar o fins i tot prop de la superfície.
-
Són costaneres, viuen en profunditats des dels 60 fins als 100 metres.
​
1.
La superfície ventral del disc és més clara que la dorsal. Marge anterior del disc angulós. Musell amb punta ben marcada. La cua és aproximadament 1’5 vegades més llarga que el disc. En la cara dorsal de la cua, situada darrere de l'agulló cabal, hi ha una cresta o plec membranós que no arriba a l'extrem de la cua.
2.
El disc té forma subromboidal o subcircular. La cua és clarament més llarga que el disc (dues o tres vegades major). Les dues cares del disc són fosques, violàcies, tot i que la ventral és lleugerament més clara que la dorsal. Musell gairebé rodó. El rostre és poc prominent i acostuma a seguir el contorn del disc.
Gymnuridae
1.
El disc té forma pràcticament triangular, molt més ample que llarg, amb les aletes pectorals molt àmplies. Cua molt curta.
Myliobatidae
-
Aspecte general similar a les Dasyatis.
-
Pectorals falciformes molt reduïdes o interrompudes a nivell dels ulls, deixant el cap fora del disc.
-
Ulls i espiracles laterals.
-
Presenten una aleta dorsal petita sobre la cua, abans de l'agulló.
-
Els individus joves neixen embolicats en les seves pectorals replegades.
1.
Amb apèndixs laterobucals molt desenvolupats. Boca terminal o lleugerament ínfera. Dents petites i disposades en bandes en les dues mandíbules. Cua llarga, com un fuet, clarament diferenciada del disc corporal. Presenten una petita aleta dorsal situada enfront de l'agulló cabal, que a vegades pot desprendre's. Els adults presenten alguns denticles dèrmics feblement hipertrofiados. Cara dorsal de color marró fosc amb blau marí. Superfície ventral blanca. Grans dimensions.
2.
L'aleta dorsal s'inicia per darrere del marge posterior de les aletes ventrals. L'extrem anterior de les pectorals continua per davant del lòbul rostral.
3.
L'aleta dorsal s'inicia per davant del marge posterior de les aletes ventrals. L'extrem anterior de les aletes pectorals queda interromput a l'altura dels ulls i no continua amb el lòbul cefàlic.
4.
Cos deprimit i romboidal. Les aletes pectorals estan soldades al capdavant i formen una esquerda visible quan s'uneixen a la part anterior. El cap queda més elevat que el disc i presenta els ulls i els espiracles en posició lateral. Boca ínfera amb dents en forma de plaques trituradores. Cua llarga i prima, en forma de fuet. L'aleta dorsal és petita i es troba per davant d'un o més agullons, que a vegades poden desprendre's. Cara dorsal grisenca o bruna, superfície ventral blanquinosa. Ovovivípars.
